SUPERHEROI (Poema y vídeo. Versión en catalán)


A tú, pare.


"Avui, tu i jo,
serem aquelles coses que ens fan por.
Recordarem què vam ser i ja no som.
Direm el que hem callat, el que hem temut,
el que s'ha mort...Començarem de nou."


"Avui, tu i jo,
traspassarem les runes dels records,
amb trossos de teulada ens dirigirem al sòl
i reconstruirem respostes de perquè,
ni jo sóc les teves projeccions,
ni tu el meu superheroi,
superheroi,
superheroi..."


Avui, tu i jo,
farem un acte heroic.
Serem valents com nens el primer dia d'un curs nou.
I tu seràs el pare que m'hi duia, orgullós,
i jo el fill, que marxava amb un petó.
El que cantava mil cançons,
tancat dins del seu món,
desitjant que aquella por es cansés i es diluís,
com un glaçó:

"Cançons, cançons, cançons"
"Cançons, cançons, cançons"


Comencem de nou!
Aprenguem un altre cop!

Perquè, potser,
aquell pedestal que et construí,
era per Déus i no per homes.
Perquè, potser,
 aquí abaix, saps fer tan sols,
el mateix que sé fer jo.
Tan sols saps fer el que pots.

Perquè, potser,
no cal entendre'ns amb paraules, ni amb idees,
ni amb visions del món.
Potser podem entendre'ns,
senzillament,
cantant plegats ben fort un: "gol!",
plorant plegats un:
"Ho sento, ho vaig fer amb bona intenció",
un: "ni jo era la rancúnia ni tu eres pas l'alcohol",
un: "ni tu eres la vergonya, ni jo era la fredor".

Perquè, potser,
no cal que entenguis de poesia ni jo de proveïdors,
no cal que jo sempre busqui perquès, ni tu justificacions,
no cal que tu visquis dels records, ni jo d'oblidar-ho tot,
no cal que tu omplis de paraules buides el silenci,
ni que jo ompli de silenci la buidor.
No cal.
No cal.

Només cal saber,
que el meu silenci,
també és amor.
Que ajuntis temes sense respirar per por a callar,
 també és amor.
Que desquiciar-se i aguantar,
 també és amor.
Que destrossar-se i perdonar,
 també és amor.
Que posar-se cuirasses,
també és amor.
Que seguir aquí, un davant de l'altre,
sense saber ja ni qui som,
també és amor.
Que jo pugui recitar-li aquest poema al món, però a tu no,
també és amor.
Que ens acomiadem com blocs de gel
i al tancar la porta, ens desfem en plors,
 també és amor.
I que és amor entendre, que ni tu pots fracassar,
ni jo cometre els teus errors.

L'error seria, no començar de nou.
No ser superherois, derrotant al "doctor No",
Superherois, alimentant els seus super poders amb la seva kriptonita,
i la nostra kriptonita 
és estimar-nos amb fervor.
L'error seria, no ser superherois,
valents com nens el primer dia d'un curs nou.
L'error seria,
no deixar-nos de cançons...

"cançons, cançons, cançons".

VIDEO: POETRY SLAM BARCELONA. Ganador Noviembre 2014

No hay comentarios:

Publicar un comentario